(Palma de Mallorca)

Temple principal de la diòcesi de Mallorca. Començada a construir a mitjan segle XIII i continuades les obres fins al començament del segle XVII. Hi treballaren importants arquitectes: Jaume Mates, Guillem ses Oliveres i Pere Morei (segle XIV), Pere Massot, Llorenç Tosquella, Guillem Sagrera, Joan Sagrera i Arnau Piris (segle XV), a més dels Sagrera i els Vilasolar, al segle XVI.

La porta principal de la catedral, del final del segle XVI, és de Miquel Vergés i, entre el 1852 i el 1887, Peyronet treballà en la façana principal. Antoni Gaudí també intervingué, al començament del segle XX, en certes reformes interiors.

El conjunt és una magnífica planta de 121 m de fons per 51 d’ample i 62 d’alçada màxima. Presenta tres naus, la central més alta que les laterals. Un airós sistema de contraforts majors i menors aguanta la gran fàbrica pètria, que presenta arcbotants dinàmics que contraresten l’impuls de les voltes.

Les figures de sant Pere i sant Pau i la imatge de la Verge al mainell (avui al Museu) de la façana del Mirador, la més gòtica, són obra de Guillem Sagrera, l’arquitecte més important que ha donat Mallorca.