(Oliva, Safor, 9 maig 1699 – València, 21 desembre 1781)

(o Mayans)  Filòleg, escriptor i erudit. Germà de Joan Antoni. Va seguir l’escola humanística representada per Joan Lluís Vives, una edició de les obres del qual va preparar.

Com a erudit, a més a més, va ésser el primer a editar el Diálogo de la lengua, de Juan Valdés, els Refranes, de Santillana, i l’Arte de trovar, de Villena. Va exposar les seves teories lingüístiques a Orígenes de la lengua española, va publicar una Gramática Latina, un Diccionario de la Lengua castellana i una Retórica, que és considerada com una de les primeres antologies de prosistes castellans.

Com a filòsof, seguint la pauta del pensament de Vives, ens presenta una línia filosòfica de sentit jurídic que entronca dins el cos doctrinal propi de l’escola catalana, que donava un valor substantiu als costums i a l’equilibri en contraposició als criteris dels qui reconeixien més categoria a la llei escrita que no a la llei viva.

És a Comentarios on es posa de manifest el seu pensament. Aquesta obra fou considerada en l’ordre del pensament jurídic com una de les millors de la seva època a Europa.