(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)

Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).

D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.

Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.