(Palma de Mallorca, 1843 – 1924)

Mestre d’obres, escriptor i arqueòleg. Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel Salvador i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València.

Va desenvolupar una gran activitat com a restaurador, féu obres meditadament neogòtiques, féu algun edifici dins un estil pre-modernista i projectà cases barates, per a treballadors, que tractaven d’adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris.

Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana (1880) i va crear i dirigir el Museu de la Sapiència (1880-1904), i publicà un Álbum artístico de Mallorca (1874).

Fundà i dirigí, conjuntament amb Mateu Obrador, el setmanari “L’Ignorància” (1879), revista satírica de crítica local, i va col·laborar assíduament a la premsa mallorquina i del Principat.

També va publicar alguns volums de poesia, on seguí una línia de costumisme realista (Comèdies i poesies, 1872; Flors i fulles, 1898; Brots d’ortiga, 1900; Glosa i Prosa, 1916; Hores sèries, darrer aplec de glosa i prosa, 1916; Proses i poesies, 1929), i de narracions (Història del rei en Jaume I d’Aragó el Conquistador, 1912; Ciutat ha seixanta anys, 1918, i Coses nostres, 1926).

Fou un dels creadors del teatre mallorquí, i escriví peces teatrals de caràcter costumista en vers, com Es calçons de Mestre Lluc (1871), Un estudiant del dia (1881), Pastorells amb alegria d’en Janet i companyia (1926) i Pastorell de Na Rebeca i Na Susana (1926).

Fou el pare de Miquel Ramon i de Bartomeu Lluís Ferrà i Juan.