(Calataiud, Aragó, 3 febrer 1862 – Alacant, 21 febrer 1917)

Escriptor. Va passar la seva infantesa i adolescència a Alacant, i després anà a Madrid.

Situat entre el post romanticisme i un realisme quasi castissita, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica (Juan José, 1895).

Conreà temes llegendaris i lírics: Honra y vida (1891), Curro Vargas (1892), i de tesi Los irresponsables (1892). Luciano (1894). Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol.

Greument malalt, va tornar a Alacant, on hi va morir poc després.