(Ceret, Vallespir, 24 maig 1904 – Castellnou dels Aspres, Rosselló, 20 agost 1980)

Pintor. Format als centres oficials de París -on residí del 1923 al 1931-, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l’Ecole des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967.

La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut.

Té, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès.