(València, segle XIV – segle XVI)

Família d’il·luminadors, dins el corrent de l’estil internacional. Fou iniciada per:

Domènec Crespí  (País Valencià, segle XV – València ?, 1437/38)  Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l’Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (vers 1404). Fou el pare de:

• Galceran Crespí  (València, segle XV)  Il·luminador. Documentat el 1437.
• Lleonard Crespí (València, segle XV)  Il·luminador. Documentat entre el 1424 i el 1459, és autor de la portada del Descendentia dominorum regum Siciliae, de Pere Rossell (1437), del Llibre d’Hores, d’Alfons el Magnànim, considerat com la seva obra mestra, i del Psalterium Laudatorium, d’Eiximenis (vers 1443).
• Pere Crespí (València, segle XV)  Il·luminador. Conegut del 1427 al 1438.

Altres membres d’aquesta família són:

Miquel Crespí  (País Valencià, segle XV)  Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d’il·luminadors.

Pere Crespí  (València, segle XV – segle XVI)  Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.