(València, 1586 – )

(o del Patriarca)  Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins. Fundat per l’arquebisbe Juan de Ribera, sota el patronatge de Felip II. En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana, que al llarg del segle XVII i fins al XIX ha tingut importants mestres de capella i organistes.

El patriarca adquirí fins a unes 43 cases davant l’estudi general per a la construcció del Col·legi: les obres, dirigides principalment per Guillem Rei, foren iniciades el 1586; és notable la ceràmica  que ornamenta gran part de les dependències de l’edifici.

La solemne inauguració del Col·legi tingué lloc el 8 de febrer de 1604, en presència de Felip III. Les constitucions foren redactades pel mateix Juan de Ribera a partir del 1600, qui les ratificà el 1610.

La decadència començà el segle XIX amb el saqueig de què fou objecte per part de les tropes napoleòniques (1813); amb la desamortització les seves nombroses rendes foren molt limitades. A la fi del segle (1893-96), tanmateix, fou possible la restauració de l’edifici (Marià Benlliure esculpí l’estàtua del fundador). 

Actualment, a part de mantenir la seva doble funció docent i litúrgica originals, ha esdevingut un important centre d’investigació històrica: l’arxiu general conté la documentació relacionada amb Juan de Ribera, els llibres de personal i de la casa episcopal, els llibres de finances, documents relacionats amb els moriscs i també l’administració del Col·legi.

Els documents pertanyents a la capella constitueixen un dels arxius de música religiosa, vocal i instrumental més importants de la península. La biblioteca (3.000 volums) conserva la important col·lecció de llibres del fundador, alguns dels quals exemplars únics.

Han estat adquirits nous fonts històrics, com la col·lecció de protocols (28.582), que va del segle XIV al XIX, el fons de la biblioteca-arxiu de Gregori Maians i Siscar, els llibres de Vives i Ciscar, els documents i la correspondència de Josep Domènec Corbató i una valuosa col·lecció de mapes.

Les nombroses obres d’art, especialment pictòriques, són organitzades en un museu obert al públic. A la capella del Monument (Puríssima) es conserven uns tapissos flamencs del segle XVI.