(Villena, Alt Vinalopó, 27 març 1851 – Madrid, 25 març 1909)

Compositor. Autor d’òperes, música de cambra i simfònica, peces per a cant i piano i, sobretot, sarsueles.

Amb Tomás Bretón assenyala un moment clàssic del gènere; està influït pel nacionalisme musical, per l’alliberament definitiu de l’òpera italiana i per la tradició viva del género chico, a la qual tant ell com Bretón es mantindran fidels.

De les 155 sarsueles de que és autor sobresurten: La tempestad (1882), La bruja (1887), El rey que rabió (1891), La revoltosa (1897) i El puñao de rosas (1902). El mateix any de la seva mort hom li estrenà l’òpera Margarita la tornera.