(País Valencià, segle XIV – Llombai, Ribera Alta, 1404)

Noble. Fill de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà de Pere. Des de vers el 1360 apareix com un dels principals col·laboradors del futur Joan I el Caçador i es col·locà al seu costat en la pugna sostinguda amb Pere III el Cerimoniós (1383).

També prengué part en la campanya de l’infant contra el comte d’Empúries (1385). Després de l’entronització de Joan I, continuà essent un dels seus principals consellers. Prengué part en el rebuig de les tropes dels Armanyac (1389-90).

A la mort de Joan I (1396) fou inclòs en el procés contra els consellers reials, acusat d’oposar-se a la successió de Martí I l’Humà; el 1398 fou absolt. Es retirà a València, on participà en les lluites nobiliàries i trobà la mort a la batalla de Llombai.

La seva herència es dividí entre els seus fills: Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós, i Guillem Ramon i Eimeric de Centelles i de Cervelló.