(Catalunya Nord, segle X – segle XI)

Arxiprest d’Elna (1009). Germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I). Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó (1009), de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt (1010) i de Sant Pau de Pi (1022).

Fou el principal col·laborador del bisbe d’Elna, Berenguer (1019-30), i amic de l’abat Oliba de Cerdanya. Participà al capdavant del capítol d’Elna -el bisbe era absent- en el sínode de Toluges, que proclamà la Pau i Treva de Déu (1027).