(País Valencià, vers 1333 – 1372/74)

Primer comte de Quirra. Fill de Berenguer (I) Carròs. Després de servir a Sicília, on el rei Pere III el Cerimoniós li donà el castell de Quirra (1349), fou enviat a Sardenya el 1357 i, posteriorment, tornà a Catalunya per prendre part en la guerra contra Castella, on participà en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra (1363).

Lloctinent reial de Sardenya des del 1369 (encara que n’exercí les funcions des del 1366), hagué de fer front a la revolta iniciada el 1368. Anà a Avinyó com a procurador reial per tal de contractar mercenaris anglesos per a la guerra de Sardenya (1371).

La seva filla i successora fou Violant de Carròs (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Successora del seu pare al comtat de Quirra. Transmeté el cognom Carròs al fill del seu matrimoni amb Berenguer Bertran, anomenat també Berenguer (II) Carròs.