(Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 4 juliol 1808)

(o Calbo)  Eclesiàstic. Fou molts anys canonge de la col·legiata de San Isidro de Madrid, d’on fou desterrat el 1806 i es traslladà a València, on arribà després dels fets del Crit del Palleter.

A l’inici de la guerra del Francès incità la revolta popular que s’apoderà de la Ciutadella (5 juny 1808), on estaven arreplegats els francesos residents a la ciutat. Ordenà la mort de dos-cents i amb això aterrí totalment la ciutat i la Junta Suprema l’acceptà com a vocal.

El 7 de juliol de 1808 fou detingut per la Junta Suprema de Govern i traslladat a Palma de Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo. Fou condemnat a mort i executat a València, junt amb quasi un centenar dels amotinats.