(Gandia ?, Safor, segle XVII – Sucre, Bolívia, 1644)

Eclesiàstic. Arquebisbe de La Plata. Rebesnét de Francesc de Borja i d’Aragó. El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún (Lleó). Ensenyà teologia al col·legi de San Vicente de Salamanca.

Felip IV el nomenà predicador reial (1634) i el presentà per a la seu de La Plata (Sucre), on arribà el 1636.

Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites.