Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 57,81 km2, 499 m alt, 697 hab (2015)

(cast: Alcampell) Estès al nord de la serra de la Gessa per una plana que comunica, cap al sud, amb el pla de la Quadra, al límit amb la Noguera, al nord-est de Binèfar.
La base de l’economia local és l’agricultura; el regadiu (cereals, alfals, arbres fruiters) és alimentat amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya; de secà, s’hi conreen oliveres, vinya i ametllers. La ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) fa d’activitat complementària. Àrea comercial de Lleida.
La vila, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa, depengué fins al 1831 d’aquest municipi; l’església parroquial de la vila (1664) és dedicada a santa Margarida; gran casal de Bellet.
El municipi comprèn també els pobles de Pelegrinyó (separat del sector principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera) i de Miporquet i els despoblats de la Montanera i de Vivers.
Enllaç web: Ajuntament

Retroenllaç: Duran i Lleida, Josep Antoni | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Alcampell * | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Vivers -Llitera- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Rocafort de Llitera | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Reguer, el -riu- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Pelegrinyó | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Montanera, la | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Montalt -Llitera- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Miporquet | Dades dels Països Catalans