Municipi i capital de la comarca de la Plana Baixa (País Valencià): 47,22 km², 13 m alt, 34.783 hab (2014)

(cast: Burriana) Situat a la plana costanera, a la desembocadura del Millars, que limita el terme pel nord.

Gairebé la totalitat de la superfície és conreada, gràcies a la fertilitat dels terrenys al·luvials, i dedicada al regadiu, que s’alimenta per mitjà de sèquies regulades per una comunitat de regants i produeix sobretot taronges. Port de relativa importància pesquera, port esportiu i reparació de vaixells, fou important comercialment anys enrere per l’exportació de cítrics. Algunes activitats industrials derivades principalment de l’agricultura, així com la paperera, metal·lúrgica i de materials per a la construcció, complementen la vida econòmica local. L’increment demogràfic del municipi ha estat notable a partir de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La ciutat, anomenada pels àrabs la Ciutat Verda, és situada, en bona part, a la dreta del riu de Sonella; conserva part de les muralles. Hi destaquen també l’església parroquial de Sant Salvador, amb absis gòtic del segle XIII, l’antic convent de la Mercè i el Museu Històric Municipal (1967).

Dins el terme, on han estat trobades restes ibèriques i romanes, hi ha els santuaris de l’Ecce Homo i de la Misericòrdia, la parròquia rural de Santa Bàrbara, el barri de l’estació de Borriana, els barris marítims del Grau de Borriana i del Port de Borriana, i la colònia del Millars.

HISTÒRIA.- L’any 1094 fou firmat a la ciutat el pacte de Borriana d’ajuda mútua entre el Cid i el rei Pere I d’Aragó i de Navarra. Després Jaume I de Catalunya va conquerir Borriana l’any 1233. Els templers hi crearen la comanda de Borriana, que passà a l’orde de Montesa. Fou la població més important de la Plana, anomenada també plana de Borriana. Es negà a sumar-se a la revolta de les Germanies (1520). El paludisme, produït pels conreus d’arròs, en provocà la decadència, la qual només fou resolta amb el sanejament de la zona al final del segle XVIII i la introducció del conreu de cítrics al segle XIX.

Enllaços web: Ajuntament – Gegants i Cabuts – Institut Jaume I