Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 9,5 km2, 180 m alt, 325 hab (2014)

Situat a la mateixa vall del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, al sud de Xàtiva, a la zona muntanyosa del terme, corresponent a la serra Grossa, on el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús. Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha boscos de pins i matollar.
Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (oliveres, vinyes, cereals i melons), i de dues petites indústries, una tèxtil i l’altra alimentària. També hi ha una font d’aigües medicinals, que són comercialitzades i que han donat lloc al balneari de Bellús. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca l’església parroquial de Santa Anna. L’1 de setembre de 1522 hi tingué lloc la batalla de Bellús, on els agermanats foren derrotats per les tropes reials.
Dins el terme hi ha el jaciment de la cova Negra, un dels més importants del paleolític mitjà als Països Catalans, i els poblats de Tossal Redó i del Tossal del Caldero, del bronze valencià.
Enllaç web: Ajuntament

Retroenllaç: Aigües de Bellús, estret de les | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Torrella -Vall d’Albaida- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Negra, cova -Vall d’Albaida- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Murta, sèquia de la -Costera- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Garrofera, la -varis geo- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Boluda, Jaume | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bellús, balneari de | Dades dels Països Catalans