(Gant, Bèlgica, 1504 – Lieja, Bèlgica, 4 maig 1557)

Arquebisbe de València (1538-44) i bisbe de Lieja (1544-57). Fill natural de Maximilià I, emperador romano-germànic. Presentat per Carles I, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539.

La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors. Passà la major part del temps al Villar de Benaduf (Serrans), que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe.

Escriví Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València (1566 i 1594).

Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja.