Comarca del País Valencià: 276,8 km², 83.046 hab (2009), densitat: 300,02 h/km², 12 municipis, capital: Sueca

Pel nord arriba fins a l’Albufera i constitueix la prolongació natural de la comarca de l’Horta; per l’oest és la continuació de la Ribera Alta, de la qual es diferència pel fet que la uniformitat dels conreus de tarongers és reemplaçada aquí pel conreu intensiu de l’arròs, que hi té la superfície més extensa de tot el país; pel sud, la serra de les Agulles la separa de la Valldigna (la Safor).

Integrada per 12 municipis: Albalat de la Ribera – Almussafes – Benicull de Xúquer – Corbera de la Ribera – Cullera – Favara de la Ribera – Fortaleny – Llaurí – Polinyà de Xúquer – Riola – Sollana – Sueca

GEOGRAFIA FÍSICA: Des del punt de vista fisiogràfic, doncs, la Ribera Baixa és la continuació de la plana al·luvial del Xúquer. La uniformitat de la plana, situada aquí per sota dels 100 m sobre el nivell del mar, només és trencada per la presència de petits turons, dels quals l’únic que cal remarcar és la Muntanya de l’Or (230 m alt), al peu de la qual s’estén la ciutat de Sueca. Els aiguamolls, molt abundants a conseqüència d’un escorriment difícil, que, amb els sobrants de les hortes s’uneixen per formar una zona semipantanosa, constitueixen un element característic d’aquesta comarca. Aquests sóls són utilitzats per a arrossars.

El clima és molt semblant al de la Ribera Alta, encara que les mitjanes tèrmiques anuals, tant les de l’estiu com les de l’hivern, aquí són més altes; l’hivern és molt suau, la mitjana del mes de gener és de 10,6ºC, i l’estiu és calorós i sec (la mitjana del mes d’agost és de 26,6ºC a Sueca). Les precipitacions, més abundants a la tardor, oscil·len al voltant dels 500 mm (Cullera: 427 mm).

El Xúquer, en penetrar a la Ribera Baixa, té un cabal de 50 m³/seg i travessa el sector meridional de la comarca en direcció oest-est, fins a la seva desembocadura a Cullera, on només li resta un cabal de 10 m³/seg, després de regar més de 14.000 ha.

POBLACIÓ: L’evolució de la població a la Ribera Baixa més aviat ha estat lenta, si es té en compte que l’any 1860 tenia 30.969 h, és a dir que, en poc més d’un segle, només ha augmentat en una mica més del doble. L’any 1900 tenia 40.504 h, i és precisament en la dècada següent que el creixement s’intensificà, ja que el 1910 tenia 48.712 h. Més endavant el seu ritme de creixement perdé intensitat i continuà essent força dèbil en decennis posteriors. La història demogràfica de la Ribera Baixa està lligada a les característiques físiques de la comarca: les condicions d’insalubritat de les zones pantanoses no es reduïren fins al dessecament i posterior aprofitament agrícola, la qual cosa permeté no només la reducció dràstica dels índexs de mortalitat, sinó l’estabilització de l’economia. Els més alts increments de població, de mitjan segle XX fins a l’actualitat, s’enregistraren al període 1960-81, en què es passà de poc més de 58.000 h a prop dels 70.000. La densitat de població és una de les més elevades del País Valencià. Hi predominen els nuclis de població de més de 3.000 h (en total set sobre un total de dotze municipis); les ciutats més importants són Sueca, la capital comarcal, i Cullera, que es beneficia de la seva categoria de centre turístic.

ECONOMIA: Des del punt de vista econòmic, l’agricultura és la principal font de riquesa i l’arròs i els cítrics en són els productes més importants. El regadiu ocupa aproximadament el 84% de les terres conreades, i el conreu de l’arròs és el que ocupa més extensió, seguit del taronger, que es cultiva a les zones més elevades; Cullera, Polinyà de Xúquer i Sueca són els principals productors de cítrics de la comarca. Els conreus d’horta ocupen una petita part del territori comarcal i s’estenen sobretot pels municipis de Sueca i Sollana. La industrialització ha estat molt feble, a causa sobretot de les pèssimes condicions dels sòls; fins no fa gaire, el sector industrial no ocupava un lloc destacat en l’estructura econòmica de la comarca, i només les indústries alimentària (derivada del sector agrícola), de la construcció, del vidre, de la ceràmica i metal·lúrgica eren una mica remarcables. Però amb tot, d’ençà que el 1976 s’instal·là una important empresa d’automòbils al municipi d’Almussafes, s’obriren noves perspectives econòmiques i es generà la creació de noves indústries dedicades a la maquinària, als metalls i a d’altres sectors productius. Hi ha també una certa activitat turística a la zona costanera, que comença al sud de les platges de la ciutat de València i continua fins a Cullera, que s’ha convertit en un centre turístic d’importància, amb tot un seguit d’establiments hotelers, urbanitzacions i serveis. Comercialment, la comarca depèn de l’àrea comercial de València, malgrat que els municipis de Cullera i Sueca concentren un bon nombre de funcions en l’àmbit comarcal.

HISTÒRIA: La part plana de la comarca, coberta d’aiguamolls, rebutjà el poblament durant l’època prehistòrica. Malgrat aquestes condicions, hi ha una clara continuïtat des del paleolític fins a l’època romana. No és estrany, però, que la majoria de documents provinguin de la muntanya de Cullera, on es concentren les cultures prehistòriques: cova del Volcà, amb paleolític superior, coveta de Ribera, sepulcral eneolítica de les primeres fases dels metalls, poblat de les Oliveretes, de l’edat del bronze, i al cim, un poblat ibèric, extens. El cicle es tanca amb el fortí romà de defensa de costa de l’illa de Cullera (segles IV-V). També hi ha altres indicis de poblament tot al voltant de la zona plana, sobretot durant la cultura del bronze valencià. La colonització de la part baixa començà a l’època romana, amb establiments de vil·les per a explotacions agrícoles, en un primer assaig d’aprofitar-ne les possibilitats. Han estat identificades en els termes de Sueca, Sollana, Fortaleny, Llaurí, etc.

Després de la conquesta per Jaume I (Cullera el 1240) les diverses alqueries islàmiques, origen dels actuals nuclis de poblament, foren repartides, menys Cullera, que restà de la corona, i en gran part repoblades per cristians. La major part de la comarca fou incorporada el 1249 al terme general d’Alzira fins al 1364, que la part oriental, amb Cullera, passà al terme general de València. El 1418 es formà el terme general de la Vila i Honor de Corbera, que perdurà fins al 1836 i incorporava Corbera, Fortaleny, Riola i Polinyà. La importància de Cullera féu que Martí I l’Humà li donés la independència de la ciutat de València; incloïa el poble de Sueca, que el 1607 se’n separà, i adquirí després, gràcies al desenvolupament agrari, la capitalitat de la Ribera Baixa.

La comarca es dividia fins el 1707 entre la governació de València (els pobles al nord del Xúquer) i la de Xàtiva dellà Xúquer (els situats al sud del riu). Després de la guerra de Successió, l’administració borbònica féu la divisió de la comarca entre la governació o corregiment de València (els municipis més al nord) i la governació o corregiment d’Alzira (els antics de la governació de Xàtiva i el de Cullera). La divisió administrativa posterior l’ha dividida entre els partits judicials de Sueca i Alzira.