(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)

Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.

Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.

De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.

Fou el pare de Tomàs de Malferit.