(Palma de Mallorca, 1337 – Montpeller, França, vers 1406)

(o Elisabet)  Filla primogènita de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó. Als cinc anys, la seva mare la dugué amb ella quan deixà el marit i restà a Barcelona. El 1345, sempre amb la seva mare, tornà al costat del seu pare, a Montpeller.

El 1349 fou duta a Mallorca, acompanyant la invasió realitzada pel seu pare a fi de recuperar l’illa, de la qual es trobava desposseït per Pere III el Cerimoniós. Però el seu pare morí a la batalla de Llucmajor (25 octubre 1349) i Isabel fou internada, amb Violant de Vilaragut, al convent de Santa Clara de València. Fou alliberada després que la seva madrastra. El 1358 es casà a València amb Miquel Paleòleg, marquès de Montferrat. El rei Pere III li assignà un dot de 40.000 florins, que mai no li foren satisfets.

Isabel restaria vídua el 1372 i dos anys després acompanyà a la invasió de Catalunya el seu germà Jaume IV de Mallorca, obstinat a fer la guerra al rei Pere. L’any 1375 morí Jaume IV, després de fer hereva Isabel dels seus drets, i sis mesos després els cedí al duc Lluís d’Anjou amb el requisit de reservar a Isabel i els seus descendents el Conflent i la Cerdanya.

Per aquest temps contragué segon matrimoni amb el cavaller alemany Conrad von Reischach i tingueren un fill anomenat Miquel. No volgué acompanyar el seu marit a Alemanya per tal de seguir de prop la reivindicació dels seus drets, dels quals el duc d’Anjou se’n desinteressà.

Mort Pere III, fou acceptada a la cort del successor Joan I el Caçador, encara que hi conspirà contínuament. Més tard s’instal·là a Provença, des d’on intentà, amb poca fortuna, trobar valedors entre els Armanyac i els Foix. Morí en data ignorada.