(Asobla, Río Muni, 23 març 1929 – Palma de Mallorca, 15 febrer 1995)

“Guillem d’Efak“ Cantant i escriptor. Va viure la infantesa a Manacor i a partir del 1965 s’instal·là a Barcelona i va esdevenir un dels membres més personals dels Setze Jutges.

Va promoure activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic.

Va escriure i enregistrar nombroses cançons; també va estrenar teatre: J.O.M. (1967), La mort de l’àvia (1968) i l’infantil El dimoni cucarell (1974) i publicà llibres de poesia com El poeta i el mar, Madona i l’arbre, premi Carles Riba 1969, El poeta i la mina, Erosfera, o els aplegats al recull Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993). El 1973 rebé el premi Ciutat de Palma de Teatre.

Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera i Fons.