(Rosselló, segle XIV – 1423)

Quart vescomte d’Illa, cinquè de Canet i baró de Castellnou. Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella. Es casà (1385) amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Rueda.

El 1389 lluità contra la invasió dels Armanyac, i el 1392 passà a Sicília, on rebé de Martí I el Jove el títol de vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, que el rei sicilià tractava de recuperar.

Posteriorment figurà molt en la política catalana, sobresortí a les Corts i es declarà partidari de Lluís d’Anjou, duc de Calàbria, durant l’interregne produït a la mort de Martí I l’Humà (1410-12). Participà, però, a les primeres Corts, convocades pel rei Ferran I d’Antequera a Barcelona. El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet.

Fou l’últim del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren (1424) a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida; la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren (1424) a la seva neboda, la reina vídua Margarida de Prades (que les vengué el 1426 a Ramon de Perellós); els vescomtats d’Illa i de Canet foren segrestats per la corona el 1423, i el 1425 foren atribuïts a Bernat Galceran de Pinós.