(Aragó, després 1330 – Franja de Ponent, després 1391)

Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre. Estigué al servei de Pere III de Catalunya en la lluita contra Castella (1358-63), i de Martí l’Humà a Sicília.

Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbó, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix (1357).

Es casà aleshores amb Brianda de Luna (germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna), separada de Lope Ximénez de Urrea; tanmateix, l’anul·lació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i els Urrea.