(Catalunya-Aragó, 1494 – 1707)

(o Consell d’Aragó)  Consell reial dels Àustries. Organisme central de la corona catalano-aragonesa en l’edat moderna. Va ésser creat per Ferran II el Catòlic, com a conseqüència de la reforma que féu de l’antiga Cancelleria amb què governaven els comtes-reis.

Si bé les cancelleries particulars de Catalunya, València i Sardenya continuaren existint amb llur conseller respectiu, passaren a dependre del nou Consell Suprem d’Aragó. Aquest, que era presidit pel vicecanceller, ben aviat comptà amb set consellers; el tresorer general i sis consellers regents, dos per Aragó, dos per València i dos per Catalunya, Mallorca i Sardenya. També s’ocupava dels afers relatius a Sicília i Nàpols fins a la creació del Consell d’Itàlia (1555).

El Consell era l’òrgan que enllaçava el rei amb els seus representants a cada regne. En aquests assumptes de govern i d’administració absorbia gran part de les funcions del Consell Reial d’Aragó, creat sota Alfons III el Benigne al final del segle XIII. També tenia cura de l’administració de Justícia, de tal manera que fou considerat com un tribunal suprem, encara que només per a València, Mallorca i Sardenya.

A Catalunya, l’administració normal de Justícia continuà a càrrec del Consell Reial de Catalunya. El Consell d’Aragó fou reformat per Felip IV (1628) i suprimit per Felip V de Borbó (1707).