(Catalunya, segle XIII)

Dama. Fou proposada per Jaume de Cervera i altres magnats urgellencs, adversaris dels Montcada, com a muller del comte Àlvar I d’Urgell. Aquest es trobava ja aleshores unit en matrimoni, per bé que no consumat, amb Constança de Montcada.

Ja a punt de casar-se a l’església de Menàrguens, el comte Àlvar es negà a fer-ho amb Sibil·la, i declarà sobtadament el seu amor per Cecília de Foix, amb la qual s’uniria el 1256. Aquest afer deixà al marge Sibil·la d’Anglesola tot just començaren les complicacions. Més encara, els seus parents s’oblidaren per raons polítiques del greuge inferit a Sibil·la i feren costat al comte en la seva posició de fidelitat a la dama de Foix.

Sibil·la d’Anglesola conegué encara unes altres vicissituds sentimentals poc freqüents. Anys després dels fets anteriors contragué un nou matrimoni. El seu marit, al cap d’un temps de vida conjugal, sentí vocació religiosa i, com a resultat de diverses gestions, aconseguí entrar a l’orde de predicadors. En aquesta darrera avinentesa, Jaume I adreçà a Sibil·la d’Anglesola una lletra de conhort plena de simpatia.