(Barcelona, 1792 – 12 setembre 1866)

Teòleg i predicador. Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors.

Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma de Mallorca. El 1814 acabà la carrera.

El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera.

Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma. Tornà a Barcelona i hi fundà el col·legi de Sant Tomàs.