(Palma de Mallorca, 17 setembre 1838 – Madrid, 20 octubre 1930)

Militar. Fill de Fernando Weyler y Laviña. Diplomat d’estat major, el 1862 n’era ja comandant. Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo. Tornà a la Península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra carlina. Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat. El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general.

Fou capità general de les illes Canàries, després passà a la capitania general de Mallorca (1883-86), i el 1888 fou nomenat capità general de les Filipines. El 1896 fou enviat a Cuba amb la missió de sotmetre els rebels.

Capità general de Catalunya (1893-96, 1909-14 i 1920), dirigí la repressió desencadenada arran de la Setmana Tràgica (1909). Durant la Dictadura de Primo de Rivera col·laborà en el fracassat pronunciament que tingué lloc a Tarragona (Santjoanada, 1926) contra el dictador, que no s’atreví, però, a sancionar-lo.

Publicà Mi mando en Cuba (5 volums, 1910-11).