(Catalunya, segle XIV – vers 1353)

Cavaller. Comanador de Montalbà, cavaller de l’orde de Santiago, ambaixador i conseller jurídic de Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

El desembre de 1312 fou enviat pel rei a sol·licitar del papa permís per a la creació de l’orde de Montesa, permís que el 8 de juny de 1317 Joan XXII va concedir. Jaume II va premiar els seus serveis assignant-li les rendes de la vila de Montcada, prop de València, que havien pertangut als templers.

Aconseguí que el papa es fes partidari de Jaume II en l’empresa de Sardenya (1323), contra els pisans i els genovesos.

Fou conseller també del rei Alfons el Benigne, i després partidari de Pere el Cerimoniós i del seu germà Jaume, comte d’Urgell, contra les ambicions de la seva madrastra, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.

Després, l’any 1348, durant els episodis dels unionistes a València (que eren dirigits per Elionor), Vidal de Vilanova, que llavors residia en aquella ciutat, tornà a ajudar Pere el Cerimoniós, al qual acompanyà de nou en la campanya de Sardenya (1354).