(Boadella i les Escaules, Alt Empordà, 1403/11 – al mar, Itàlia, 1463)

Almirall. Dirigí la majoria de les empreses mediterrànies del temps d’Alfons IV el Magnànim i Ferran II el Catòlic.

L’any 1443 ajudà amb quatre galeres catalanes el dèspota d’Artà, Carles II Toco. Per ordre d’Alfons IV ocupà l’illa de Castellorizzo (1450). El 1451 operà a l’embocadura del Nil, després es llançà sobre el litoral de Síria i atacà el port de Stalamur. També va conduir feliçment una campanya marítima contra Gènova.

Col·laborador, amb el seu estol, del rei Joan II, obtingué des de la seva base naval de Castellorizzo diverses victòries sobre els turcs a Síria, als Balcans i a Egipte. Amb Ferran el Catòlic va contribuir a la conquesta de Trípoli.

Fou el pare de Berenguer de Vilamarí, Joana de Vilamarí i de Joan I, Ramon, Francesca i Francesc de Vilamarí i de Palau.