(Valls, Alt Camp, 10 octubre 1733 – 16 febrer 1798)

Batlle de Valls i tercer comandant de mossos d’esquadra (1762-98). Fill de Pere Màrtir Veciana i Civit. Fou caporal de mossos d’esquadra des de l’edat de deu anys. Casat (1755) amb Maria de Miró i Bover, de Reus.

Fou també tinent coronel d’infanteria des del 1770, membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona i amic de fra Diego José de Cádiz, predicador molt popular. Es féu nomenar cavaller de Santiago.

Contribuí a l’extensió dels esquadristes, com a policia rural, a diverses regions espanyoles. En qualitat d’expert dirigí campanyes contra partides de bandolers a Andalusia i Extremadura.

Fou succeït (1798) pel seu fill gran, Pere Màrtir de Veciana i de Miró.