(Castellserà, Urgell, vers 1552 – Poblet, Conca de Barberà, 10 maig 1623)

Abat perpetu de Poblet (1602-23). LIV i darrer abat abans de l’exclaustració. Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs (síndic i cambrer) al monestir abans de ser elegit abat el 1603, succeint a Joan Tarròs.

Fou vicari general de l’abat del Císter per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616, Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor.

Prosseguint les gestions de l’abat Tarrós, aconseguí que fossin lliurades a Poblet relíquies majors de l’ex-monjo sant Bernat d’Alzira i de les seves dues germanes màrtirs (1603).