(Pallars Jussà)

Subcomarca, que correspon a l’extrem llevantí de la Depressió Mitjana Intrapirinenca, constituïda per terrenys margosos i argilencs del cretaci superior i l’eocè, que formen una conca ovalada entre les serres Interiors (Boumort, Sant Gervàs) i les Exteriors (Montsec) del Prepirineu, limitada per conglomerats a l’est (serra de Comiols) i a l’oest (serres de Lleràs i de Montllobar).

Els materials tous del sinclinal han aparegut un cop exhumat el relleu de plegament i denudada la cobertora detrítica per l’erosió de la Noguera Pallaresa; aquest riu ha anat excavant la clotada, i ha produït glacis d’erosió de pendent suau, amb vessants erosionats pels torrents afluents i amb formacions de badlands. Les serres de Sant Corneli i de Carreu (convexitat d’una ondulació estructural que fa reaparèixer les calcàries) separen la conca de dalt de la de baix, amb les capitalitats de la Pobla de Segur i Tremp, respectivament.

La forma tancada d’aquesta unitat determina un contrast tèrmic, de tipus continental, amb escasses precipitacions; l’aspecte desolat de la vegetació en part és conseqüència de l’acció humana. L’agricultura és la principal activitat; també hi ha bestiar de llana. Industrialment, cal esmentar la producció d’energia elèctrica (pantà de Sant Antoni i de Terradets).

Les vies de comunicació procedents del Pallars Sobirà (a través del congost de Collegats), així com les de les valls Fosca, de Manyanet (afluent del Flamicell) i de l’Alta Ribagorça, s’orienten vers la conca, i fan de Tremp el principal centre econòmic del Pallars.