(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1869 – Barcelona, 1920)

Advocat i polític. Lletrat de la diputació de Barcelona i poc després notari (1894), presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència.

Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on col·laborà a “El Poble Català”.

Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí. Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa.