(Catalunya)

Regió del sud del Principat, la més poc extensa (2.722 km²) després de les d’Andorra i Vic.

Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral (Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès), una conca d’erosió als marges de la Depressió Central (Conca de Barberà) i el sector paleozoic (dins la Serralada Prelitoral) de la cubeta de Móra (Priorat).

Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines.

Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits judicials actuals de Reus, Tarragona i Valls.

La població s’ha mantingut estacionària durant un segle (1875-1960), amb el màxim de 209.000 h el 1887. Darrerament les noves fonts de riquesa (indústria petroquímica i turisme) han augmentat el 20% la població en el decenni 1960-70 (260.000 h, 95 per km², que és la densitat més alta fora de la regió de Barcelona), i el ritme es manté.

El 1981 tenia 331.755 h, amb una densitat de 121,8 h/km². El Tarragonès i l’Alt Camp concentraven 185.274 h, amb estagnació a l’Alt Camp i minva a les comarques perifèriques. El 1986 Tarragona superava els 105.000 h, Reus els 80.000 i Valls, Vila-seca i Salou els 19.000 i 17.000 h, respectivament.