(Barcelona, 1868 – 1917)

Advocat i polític. Era notari. Fou secretari del seu Col·legi Professional. Destacà dins el Partit Nacionalista Republicà. Fou president de l’Acadèmia de Dret i vice-president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Sobresortí com a publicista i autor de bons treballs professionals. Entre aquests destaca una memòria sobre la lletra de canvi i la seva legislació internacional, escrita en col·laboració amb Pere Rahola i Molinas.

Fou el pare de Carles i de Ferran Soldevila i Zubiburu.