(Barcelona, 11 juliol 1815 – 1821)

Entitat creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, física, oratòria i poesia. Joaquim Llaró en fou el seu màxim animador, i els seus fundadors eren joves intel·lectuals del moment.

Una primerenca escissió (19 octubre), de la qual formava part B.C. Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques.

L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior (“Semanario Erudito”, després “Periódico Erudito”), on aparegueren nombrosos poemes (de caràcter encara neoclàssic) i treballs científics, però molt pocs d’històrics i d’escàs interès.

Filosòficament fou antiscolàstica, i científicament era influïda per França i Anglaterra (en concret, cal esmentar la influència d’Adam Smith en l’aspecte econòmic, de qui traduïren alguns fragments).

Deixà d’existir, després d’èpoques de molt poca activitat, a causa de l’ingrés de la major part dels seus membres a l’Acadèmia de Bones Lletres o a la de Ciència i Arts de Barcelona.