(Catalunya, segle XII – Lió, França, 1247) 

Abat de Poblet (1237-38) i bisbe de Lleida (1238-47).

Es distingí per la seva resistència a acceptar el càrrec d’abat de Poblet: la primera vegada que fou elegit (1236) aconseguí de convèncer la comunitat, i fou elegit Simó Ximeno en lloc seu com a XIX abat; però aquest fou nomenat bisbe de Sogorb l’any següent, i Siscar hagué d’acceptar, bé que no sense resistència, la nova elecció que el tornava a designar (1237).

Però el seu abadiat fou curt, ja que el 1238 fou nomenat bisbe de Lleida.