(Catalunya, segle VI – vers 633/36)

Sant i bisbe de Barcelona (després 615 – abans 636). Hi ha poques dades conegudes de la seva vida. És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona.

Se sap, que, per vell o per malalt, no pogué assistir al quart concili de Toledo (633), al qual envià com a delegat el prevere Joan.

La llegenda el convertí sense fonament en un màrtir de les persecucions de Dioclecià (segle IV) o d’Euric (segle V), i Sever hauria mort amb el crani foradat per un clau de ferro.

Aquesta llegenda situa els fets al Castrum Octavianum, i fou a Sant Cugat del Vallès on es descobriren les seves suposades relíquies vers el 1226, traslladades després a Barcelona el 1405 per desig de Benet XIII i de Martí l’Humà.

La seva festa és el 6 de novembre.