(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Cavaller i vicealmirall. En 1323-25 es distingí a la campanya per sotmetre Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne. Degué operar especialment amb l’estol de l’almirall Francesc Carroç.

Dominats els pisans de l’illa, resultà afavorit pel repartiment de terres. Fou nomenat vicealmirall i governador de Càller. El 1325 disposava de 12 galeres. Actuà amb eficàcia contra la revolta pisana. Capturà dues naus pisanes el 1325, davant de Càller.

Exercí durant força temps la governació i capitania de la plaça. El 1332 hi rebutjà molt meritòriament l’atac de 13 galeres genoveses, tot i que ell comptava aleshores amb efectius molt escassos. El mateix any figurava a la relació dels senyors feudals de l’illa.

Fou segurament el pare de Bernat Sespujades (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Continuador de l’acció del seu pare a Sardenya. El 1369 col·laborava amb Gilabert de Cruïlles a sufocar la revolta de Sàsser. Tenia llavors el títol de vicealmirall.