(Barcelona, 26 octubre 1869 – 24 gener 1946)

Enginyer industrial.

Ocupà càrrecs importants d’ensenyament, com els de professor de màquines i sots-director de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, professor de tecnologia i de resistència de matèries de l’Escola de Treball de la Mancomunitat de Catalunya, i de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de Barcelona.

Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou sots-director de la Maquinista Terrestre i Marítima.

És autor de moltes traduccions d’obres tècniques estrangeres i dels treballs originals La electrificación de fábricas y talleres i Tecnología industrial.

El seu germà fou Francesc Serrat i Bonastre  (Barcelona, 9 gener 1871 – Madrid, 20 desembre 1952)  Diplomàtic. Fou ambaixador a Tànger, Belgrad (1924), Viena (1926), etc.