(Alvèrnia, França, 29 gener 1884 – 3 desembre 1942)

Pianista, pedagoga i musicòloga. De família paterna catalana, estudià al conservatori de París i, amb Vicent d’Indy, a la Schola Cantorum, on fou professora de piano.

S’establí a Barcelona, on visqué des del 1922 fins al 1937, i actuà com a pianista, conferenciant i pedagoga. Fou una gran renovadora de la tècnica pianística.

Publicà, entre altres escrits, L’enseignement musical de la technique du piano (1922-25), Les sonates de Beethoven (1927) i Déodat de Séverac (1930).