(Vallromanes, Vallès Oriental)

(o castell de Montornès)  Antic castell (413 m alt), al cim d’un turó, contrafort nord de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès.

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se’n separà al començament del segle XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme).

Els seus senyors foren els Montornès i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.