(Barcelona, 1005 – Catalunya, 1058)

Fill segon de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Sança de Castella.

En la divisió que el seu pare féu dels seus dominis (1035) li correspongué part del comtat de Barcelona, des del Llobregat a la terra sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I. L’inici del seu govern anà lligat a la rebel·lió de Mir Geribert d’Olèrdola.

El 1049 renuncià voluntàriament els seus dominis en favor del seu germà Ramon Berenguer, el qual havia de passar-li una pensió vitalícia.

Fou monjo de Sant Ponç de Tomeres, a Occitània, i després prior de Sant Benet de Bages.

Vivia encara el 1057, quan rebé un llegat de la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona.