(la Selva del Camp, Baix Camp, 1369 – Roma, Itàlia, 1445)

Eclesiàstic. Després de doctorar-se en dret a Bolonya es posà al servei de Benet XIII, papa d’Avinyó, en pugna amb el de Roma.

El 1397 obtingué de Bonifaci IX un acord provisional per tal que no cedís a les pretensions dels ambaixadors de Castella, Anglaterra i França, que volien solucionar el Cisma amb la renúncia de tots dos papes.

El 1404, després del setge francès d’Avinyó i del confinament de Benet XIII, continuà les seves ambaixades davant els pontífexs de Roma Innocent VI i Gregori XII, sense resultats positius.

Acompanyà Benet XIII en la retirada cap a terres de Martí l’Humà i, finalment, a Peníscola. Deposat Benet XIII pel concili de Constança (1417), l’any següent el deixà, sota fermança d’Alfons el Magnànim d’ésser protegit personalment.

Fou rector de Montblanc, canonge de Lleida i ardiaca de València. Féu encara algunes missions per compte del rei. El 1429 aconseguí la renúncia de Gil Sánchez Muñoz, que havia succeït Benet XIII amb el nom de Climent VIII.

El 1433 rebé el nomenament de bisbe de Barcelona. Assistí a les Corts de Montsó (1435) i a les de Tortosa (1442), presidint el Braç eclesiàstic.