(Sabadell, Vallès Occidental, 13 novembre 1845 – 20 novembre 1901)

Industrial i polític conservador. Fins a 23 anys es dedicà exclusivament a la fàbrica de teixits de llana creada pel seu pare el 1835.

Havent començat a intervenir d’ençà de llavors (1868) en les lluites entre els partidaris del lliurecanvisme i els del proteccionisme, s’afegí als defensors d’aquest darrer corrent, del qual fou un dels capdavanters. Va dur a terme campanyes en defensa de la indústria i del comerç, i contribuí a crear l’aranzel protector.

El 1878 ingressà a la Junta de Valoracions i a la comissió aranzelària del Gremi de Fabricants de Sabadell, del qual va ésser nomenat president el 1885 i més tard reelegit (1892-93).

Ocupà la presidència del Foment del Treball Nacional de Barcelona (1897) i, candidat del Foment, fou elegit diputat a corts per Barcelona (1899). Col·laborà amb el partit conservador dirigit per Silvela.