(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1608 – Barcelona, 1678)

(el Gran) Escultor. Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d’importància.

Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar (1639) donat per Pau Ferran, l’escultura del retaule major del Bonsuccés (1639) i un riquíssim sagrari amb quaranta-vuit figures (1641).

Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Montalt, de la Mare de Déu de l’Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant Francesc a la catedral barcelonina. També féu la traça del gran retaule de Sant Feliu de Guíxols (1657) i la del de l’Arboç (1670), que, en morir ell, acabà el seu nebot.

Considerat un dels artistes més prestigiosos a la seva època, maldà per obtenir l’autonomia del seu gremi.