(la Bisbal del Penedès, Baix Penedès, 17 octubre 1791 – Igualada, Anoia, 18 setembre 1834)

Guerriller absolutista i general carlí. Capità de cavalleria durant la guerra del Francès.

Fou nomenat mariscal de camp per la Regència d’Urgell i defensà la Seu contra els constitucionals (1822). El 1823 encapçalava els reialistes que atacaven Barcelona.

En l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu: segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’anar a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern.

Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya.

Havent desembarcat prop del Vendrell amb la intenció de llançar una ofensiva, i estant amagat al poble de la Selva, fou descobert pels liberals i afusellat a Igualada.