(Barcelona, 1629/35 – 1704)

Escultor. Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar. Deixeble de Domènec Rovira, el Gran.

En 1660-61 i 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667. L’any 1688 obrà el plafó principal del retaule de Sant Pere Nolasc de la catedral de Barcelona i, el mateix any, contractà l’execució del retaule de Sant Pacià, també per a la seu barcelonina.

Altres obres seves foren el retaule del Sant Crist de l’església de Sant Vicenç de Rupià (1691) i el retaule major d’Alforja (1695) i de Vilanova de Prades (1695).

Algunes d’aquestes obres foren executades amb la col·laboració del seu fill Joan Roig i Gurri, també escultor.

Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació (1680), i en fou clavari.