(Valls, Alt Camp, 2 maig 1900 – Barcelona, 2 gener 1981)

Anarco-sindicalista. Fill de família carlina, anà a Barcelona als 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical.

Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla (1921), d’on fugí per exiliar-se a França. Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys.

Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI; passà a dirigir, quan fou empresonat Felipe Alaiz, “Solidaridad Obrera”, el 1932.

Intentà tanmateix evitar l’escissió trentista, i en deixar col·laborar els caps d’aquesta tendència en el periòdic fou molt combatut per la FAI. Finalment, s’uní als iniciadors dels Sindicats d’Oposició i el 1934 participà en la fundació del Partit Sindicalista.

Durant la guerra civil fou comissari de la 33 divisió (Medrano) i el 1938 fou subcomissari general de l’exèrcit de terra.

Exiliat, tornà a Barcelona el 1966.